Instruments

Les nostres especialitats instrumentals

  • Piano

    OBJECTIUS GENERALS

    Entendre l’instrument com un mitjà per a l’expressió personal i el vehicle per gaudir de la música.

    Conèixer les possibilitats de l’instrument i tenir consciència de la qualitat del so.

    Assentar les bases de la tècnica pianística.

    Aconseguir una interpretació acurada, fruït de l’anàlisi de l’obra.

    Interrelacionar l’aprenentatge del piano amb el que s’estudia al llenguatge musical.

    Tocar relaxadament, amb una bona posició corporal, i amb una bona col·locació de les mans sobre el teclat.

    Aprendre a escoltar-se i ser crític amb el que s’escolta, per tal d’aconseguir una bona qualitat de so.

    Tenir una disciplina en l’estudi (estudiar diàriament), per tal de progressar en l’aprenentatge del piano.

    Practicar la lectura a vista, per tal de desenvolupar aquesta habilitat.

    Aconseguir els recursos necessaris, per a la improvisació i la creació musical.

    Habituar-se a la pràctica musical en grup, ja sigui amb un altre piano o amb altres instrumentistes.

    Mostrar interès per conèixer els compositors més importants que han escrit per el piano.

    Fomentar l’hàbit d’escoltar música i d’assistir a concerts .

    METODOLOGIA

    La classe d’instrument ha d’oferir les eines bàsiques i necessàries per permetre a l’alumne poder interpretar música, i serà aquí on s’haurà d’orientar als alumnes cap a la pràctica conjunta i a la posterior comunicació pública del seu aprenentatge. Haurà de fomentar la creativitat, l’expressió i desenvolupar les competències tècniques de l’instrument.

    L’oferta educativa haurà de contemplar la multiplicitat de gèneres, de formes i d’estils que conviuen en l’actualitat.

    La pràctica instrumental s’organitzarà com un ensenyament en grup (i exepcionalment individual), tenint en compte, si s’escau, el criteri del professor alhora d’organitzar els grups, sempre que la disponibilitat horària i les circunmstàncies de l’escola ho permetin.

     En el procés d’ensenyament i aprenentatge resulta esencial que el profesor adapti els objectius a les característiques individuals dels alumnes i seleccioni els materials didàctics. La classe d’instrument s’haurà de plantejar com un ensenyament que s’ocupi de la formació musical de l’alumne en sentit global, i per això s’haurà d’interrelacionar els continguts teòrics i pràctics a través de les possibilitats que ofereix l’aprenentatge de l’instrument.

  • Guitarra

    OBJECTIUS GENERALS

     Veure en l’instrument un mitjà d’expressió i una possibilitat idònia per gaudir de la música.

    Conèixer les possibilitats de l’instrument i tenir consciència de la qualitat del so.

    Adquirir una tècnica bàsica, amb independència i coordinació de moviments, a partir d’una bona disposició corporal, còmoda, natural i distesa.

    Aconseguir una interpretació  acurada, fruit de l’anàlisi de l’obra, que estigui d’acord amb l’estil i l’època del compositor.

    Disposar d’un repertori musical que inclogui cançons i obres per interpretar sol i en grup adequat al nivell d’execució a assolir.

    Tenir criteris de valoració i ser exigent en el propi treball pel que fa a afinació, qualitat de so, tècnica instrumental i interpretació.

    Ser conscient de la importància de l’estudi diari, per poder progressar en l’aprenentatge de l’instrument.

    METODOLOGIA

     Atesa la gran diversitat de factors que configuren el perfil de la formació complerta de l’instrumentista (musicalitat, intel.ligència, aptitud física per l’instrument específic, habilitat motriu, capacitat d’introspecció i extroversió, etc.), cal observar de quina manera aquests aspectes són presents en la personalitat de l’estudiant i apreciar-ne la seva manifestació natural. Aquest és el punt de partida del nostre treball. Les seves aptituds naturals seran referents de la nostra feina, al seu voltant intentarem estimular els aspectes menys afavorits i construir la base per ocupar-nos dels que en un principi hi són absents o febles. Això ens porta a constatar que la conducció de la formació de l’instrumentista és necessàriament una tasca diferenciada i en tot cas personalitzada en cada individu, per tant, es fa difícil generalitzar i especialment seqüenciar i temporitzar-ne els continguts. Metodològicament parlant, destaquem la importància i benefici que les classes en petit grup (duos o tres alumnes d’un mateix nivell) aporten al desenvolupament de cada alumne com a intrumentista.

    Cal obviar que durant tot l’aprenentatge bàsic ha d’haver un seguiment dels continguts exposats a la programació, amb o més insistència en funció del grau d’assoliment de cada estudiant.

     SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

     Disposició corporal, relaxació i respiració

     – Disposició corporal.

        • Posició relaxada i correcta.
        • Distribució del pes del cos.
        • Col.locació de l’instrument.

    – Relaxació i respiració.

        • Relaxació i flexibilitat necessària per a una interpretació correcta.
        • La respiració com a mètode per un fraseig correcte.

    L’instrument. Producció del so.

    – L’instrument.

        • Les parts de la guitarra.
        • L’afinació de l’instrument.
          • Amb afinador.
          • D’oïda (per quartes, octaves, i per harmonics).
        • Cura i manteniment de l’instrument.

    – La producció del so.

        • El so en la guitarra. Treball de la producció del so amb les cordes a l’aire.
        • Autocontrol del so (agradable, rodó i bonic).

    Tècnica de la mà dreta. Digitació.

     – Diferents combinacions de i-m, m-i, p-i, p-m, p-m-i, etc….

     – Posició de la mà dreta amb naturalitat i sense tensió, moviments bàsics i velocitat (d’aquesta manera facilitem una bona articulació dels dits).

     – Producció d’un so agradable i bonic.

     – L’atac recolçant i sense recolçar amb les ungles o amb les popes dels dits .

     – Control de les diferents intensitats tímbriques i sonores de l’instrument (metàl-lic, dolç…) a diferents llargades de les cordes i mantenint la pulsació.

     – Denominació dels dits:

        • Polze (p).
        • Índex (i).
        • Mig (m).
        • Anul.lar (a).
        • Combinacions de les diferents articulacions.

              – Atac amb dos dits junts (índex i mig).

        • Utilizació del polze per tocar.
        • Domini d’alguns arpegis.
        • Tècniques bàsiques de “rasgueados”

    Tècnica de la mà esquerra. Digitació. 

     – Posició dels dits i de la mà esquerra sobre l’instrument. Velocitat.

     – Lligats, celleta, harmònics, desplaçaments, independència dels dits. (1-2-3-4).

     – El vibrato.

     – Moviment correcte dels dits evitant desplaçaments innecessaris.

     – Canvis de posició.

     – El trinat.

    – Tècnica de lligats ascendents i descendents.

    – Exercicis de sincronització amb la mà dreta.

     – Posicions d’acords.

     – Digitació correcta d’una peça.

     Posicions fixes.

     – 1ª Posició.

     – 2ª Posició.

     – 3ª Posició.

    Dinàmica, tempo i compàs, memòria, lectura a vista, anàlisi de partitures i formes musicals, creació i composició de partitures i altres aspectes interpretatius.

     – Dinàmica, tempo i compàs.

        • Interpretació correcta de les dinàmiques (ff, f, mf, mp, p, pp) i tempos (Largo, Adagio, Andante, Allegro, Presto) de les diferents obres.
        • Interpretació correcta del fraseig dins de les obres.
        • Aprendre a distingir els motius i frases musicals.

    – Interpretació correcta dels compassos binaris (2/4, 4/4, 2/2) ternaris (3/4, 3/2, 3/8) i compostos (6/8, 9/8, 12/8).

    – Memòria.

        • Memorització de partitures com a conseqüència de l’estudi personal i amb la finalitat d’una major atenció auditiva.

    – Lectura a vista.

        • Realització de lectures a vista a classe adeqüades a cada nivell.

    – Anàlisi de partitures i formes musicals.

        • Anàlisi de les diferents frases i semifrases de què consten les peces a interpretar.
        • Anàlisis de la forma de les obres a interpretar (cançons, petites formes binàries o ternàries, minuet, rondó, tema amb variacions, cànon, forma sonata, concert o “concertino”).

    – Creació i composició de partitures.

        • Creació i composició lliure de melodies.
        • Creació i composició a partir d’un esquema donat de melodies i/o acompanyaments.

    – Altres aspectes interpretatius.

        • Aplicació de la capacitat interpretativa al repertori treballat.
        • Audició d’enregistraments del repertori treballat.
        • Interpretació cantada del repertori a treballar.

    Escales, arpegis i intervals.

     – Escales i arpegis d’una o dues octaves (6ª i/o 5ª corda fins a la 1ª corda), en les diferents posicions (1ª, 2ª i 3ª).

    – Escales cromàtiques (en totes les cordes).

    – Aplicació dels coneixements adquiridts al llenguatge musical sobre intèrvals a la guitarra.

  • Violí

    OBJECTIUS GENERALS

    Veure en l’instrument un mitjà d’expressió i una possibilitat idònia per gaudir de la música.

    Conèixer les possibilitats de l’instrument i tenir consciència de la qualitat del so.

    Adquirir una tècnica bàsica, amb independència i coordinació de moviments, a partir d’una bona disposició corporal, còmoda, natural i distesa.

    Aconseguir una interpretació  acurada, fruit de l’anàlisi de l’obra, que estigui d’acord amb l’estil i l’època del compositor.

    Disposar d’un repertori musical que inclogui cançons i obres per interpretar sol i en grup adequat al nivell d’execució a assolir.

    Tenir criteris de valoració i ser exigent en el propi treball pel que fa a afinació, qualitat de so, tècnica instrumental i interpretació.

    Ser conscient de la importància de l’estudi diari, per poder progressar en l’aprenentatge de l’instrument.

    METODOLOGIA

    Atesa la gran diversitat de factors que configuren el perfil de la formació complerta de l’instrumentista (musicalitat, intel.ligència, aptitud física per l’instrument específic, habilitat motriu, capacitat d’introspecció i extroversió, etc.), cal observar de quina manera aquests aspectes són presents en la personalitat de l’estudiant i apreciar-ne la seva manifestació natural. Aquest és el punt de partida del nostre treball. Les seves aptituds naturals seran referents de la nostra feina, al seu voltant intentarem estimular els aspectes menys afavorits i construir la base per ocupar-nos dels que en un principi hi són absents o febles. Això ens porta a constatar que la conducció de la formació de l’instrumentista és necessàriament una tasca diferenciada i en tot cas personalitzada en cada individu, per tant, es fa difícil generalitzar i especialment seqüenciar i temporitzar-ne els continguts. Metodològicament parlant, destaquem la importància i benefici que les classes en petit grup (duos o tres alumnes d’un mateix nivell) aporten al desenvolupament de cada alumne com a intrumentista.

    Cal obviar que durant tot l’aprenentatge bàsic ha d’haver un seguiment dels continguts exposats a la programació, amb o més insistència en funció del grau d’assoliment de cada estudiant.

    CONTINGUTS

    Disposició corporal, relaxació i respiració

    – Disposició corporal:

      • Posició relaxada i correcta.
      • Distribució del pes del cos.
      • Col.locació de l’instrument.

    – Relaxació i respiració.

      • Relaxació i flexibilitat necessària per a una interpretació correcta.
      • La respiració com a mètode per un fraseig correcte.

    L’instrument. Producció del so.

    – L’instrument.

    – Les parts del violí i de l’arc.

    – L’afinació de l’instrument:

      • Amb afinador.
      • D’oïda i per dobles cordes.

    – Cura i manteniment de l’instrument.

    – La producció del so.

    -El so en el violí. Treball de la producció del so amb les 4 cordes a l’aire amb tot l’arc i amb diferents longituds.

    – Autocontrol del so.

    Tècnica de la mà dreta.

    – Correcta manera d’agafar l’arc.

    – Posició del braç dret, moviments bàsics i velocitat.

    – Canvis d’arc.

    – Utilització de les diferents zones de l’arc: meitat superior, meitat inferior, centre i tot l’arc.

    – Canvis de corda a totes les parts de l’arc.

    – Els cops d’arc:

      • Detaché
      • Martelé.
      • Legato.
      • Stacatto.

    – Combinacions de les diferents articulacions:

    Dobles cordes i acords.

      • Treball d’acords arpegiats (nota a nota) de tònica i dominant de les tonalitats treballades.
      • Treball de la tècnica de dobles cordes (intèrvals de 5ª, 6ª menor i 8ª).
      • Treball d’acords placats (3 o 4 notes alhora de les tonalitats treballades).

    Tècnica de la mà esquerra. Digitació. Afinació.

    – Posició dels dits i de la mà esquerra sobre l’instrument. Velocitat.

    – L’oïda i la seva aplicació a l’afinació en el violí.

    – El vibrato.

    – Moviment correcte dels dits evitant desplaçaments innecessaris.

    – Canvis de posició.

    – El trinat.

    Posicions fixes.

    – 1ª Posició.

    – 2ª Posició.

    – 3ª Posició.

    Dinàmica, tempo i compàs, memòria, lectura a vista, anàlisi de partitures i formes musicals, creació i composició de partitures i altres aspectes interpretatius.

    – Dinàmica, tempo i compàs.

      • Interpretació correcta de les dinàmiques (ff, f, mf, mp, p, pp) i tempos (Largo, Adagio, Andante, Allegro, Presto) de les diferents obres.
      • Utilització correcta de la distribució de l’arc en les diferents dinàmiques.
      • Interpretació correcta dels compassos binaris (2/4, 4/4, 2/2) ternaris (3/4, 3/2, 3/8) i compostos (6/8, 9/8, 12/8).

    – Memòria.

      • Memorització de partitures com a conseqüència de l’estudi personal i amb la finalitat d’una major atenció auditiva.

    – Lectura a vista.

      • Realització de lectures a vista a classe adeqüades a cada nivell.

    – Anàlisi de partitures i formes musicals.

      • Anàlisi de les diferents frases i semifrases de què consten les peces a interpretar.
      • Anàlisis de la forma de les obres a interpretar (cançons, petites formes binàries o ternàries, minuet, rondó, tema amb variacions, cànon, forma sonata, concert o “concertino”).

    – Creació i composició de partitures.

      • Creació i composició lliure de melodies.
      • Creació i composició a partir d’un esquema donat de melodies i/o acompanyaments.

    – Altres aspectes interpretatius.

      • Aplicació de la capacitat interpretativa al repertori treballat.
      • Audició d’enregistraments del repertori treballat.
      • Interpretació cantada del repertori a treballar.

    Escales, arpegis i intervals.

    – Escales i arpegis d’una o dues octaves (àmbit SOL2 -RE5 i fins a abarcar 4 alteracions en les diferents tonalitats i modes) en les diferents posicions (1ª, 2ª i 3ª).

    – L’escala cromàtica (àmbit SOL2-RE5).

    Repertori.

  • Violoncel

    OBJECTIUS GENERALS

     Veure en l’instrument un mitjà d’expressió i una possibilitat idònia per gaudir de la música.

    Conèixer les possibilitats de l’instrument i tenir consciència de la qualitat del so.

    Adquirir una tècnica bàsica, amb independència i coordinació de moviments, a partir d’una bona disposició corporal, còmoda, natural i distesa.

    Aconseguir una interpretació  acurada, fruit de l’anàlisi de l’obra, que estigui d’acord amb l’estil i l’època del compositor.

    Disposar d’un repertori musical que inclogui cançons i obres per interpretar sol i en grup adequat al nivell d’execució a assolir.

    Tenir criteris de valoració i ser exigent en el propi treball pel que fa a afinació, qualitat de so, tècnica instrumental i interpretació.

    Ser conscient de la importància de l’estudi diari, per poder progressar en l’aprenentatge de l’instrument.

    METODOLOGIA

    Atesa la gran diversitat de factors que configuren el perfil de la formació complerta de l’instrumentista (musicalitat, intel.ligència, aptitud física per l’instrument específic, habilitat motriu, capacitat d’introspecció i extroversió, etc.), cal observar de quina manera aquests aspectes són presents en la personalitat de l’estudiant i apreciar-ne la seva manifestació natural. Aquest és el punt de partida del nostre treball. Les seves aptituds naturals seran referents de la nostra feina, al seu voltant intentarem estimular els aspectes menys afavorits i construir la base per ocupar-nos dels que en un principi hi són absents o febles. Això ens porta a constatar que la conducció de la formació de l’instrumentista és necessàriament una tasca diferenciada i en tot cas personalitzada en cada individu, per tant, es fa difícil generalitzar i especialment seqüenciar i temporitzar-ne els continguts. Metodològicament parlant, destaquem la importància i benefici que les classes en petit grup (duos o tres alumnes d’un mateix nivell) aporten al desenvolupament de cada alumne com a intrumentista.

    Cal obviar que durant tot l’aprenentatge bàsic ha d’haver un seguiment dels continguts exposats a la programació, amb o més insistència en funció del grau d’assoliment de cada estudiant.

    CONTINGUTS 

    Disposició corporal, relaxació i respiració.

    L’instrument. Nocions mínimes sobre la història de l’instrument. Producció del so.

    Tècnica de la mà dreta. Correcte posició de l’arc.

    Tècnica de la mà esquerra. Digitació i afinació.

    Posicions fixes.

    Dinàmica, tempo i altres aspectes interpretatius.

    Escales, arpegis i intervals. Iniciació a la improvisació.

    Execució melodies simples tant en pizzicato com amb l’arquet ( cançons populars )

    Hàbit de tocar les peces acompanyades d’un altre instrument.

    Lectura: reconèixer les notes en el pentagrama, en clau de Fa.

    Repertori

  • Flauta travessera

    OBJECTIUS GENERALS

    Veure en l’instrument un mitjà d’expressió i una possibilitat idònia per gaudir de la música.

    Fruir i comunicar en la interpretació en públic.

    Adquirir una tècnica bàsica amb independència i coordinació de moviments a partir de l’experiència sensorial i d’una posició corporal activa, còmoda i no tensa.

    Adquirir l’hàbit de tocar amb una bona actitud corporal, utilitzant la respiració diafragmàtica.

    Aconseguir una interpretació viva i expressiva, que relacioni el que es va adquirint en totes les matèries i experiències musicals.

    Disposar d’una visió musical àmplia mitjançant un repertori que inclogui diferents estils de música per interpretar sol o en grup.

    Desvetllar la inquietud per ampliar coneixements sobre els compositors i l’entorn històric-cultural de les obres/peces treballades.

    Tenir criteris de valoració i ser exigent en el propi treball/evolució pel que fa a la qualitat del so, la tècnica, la interpretació i l’afinació.

    Aconseguir que l’estudi sigui diari i ordenat per tal de poder progressar en el domini i aprenentatge de l’instrument.

    Adquirir els hàbits de disciplina i col.laboració necessaris per poder gaudir de la interpretació conjunta amb altres instrumentistes..

    Adquirir i aplicar tècniques de memorització basades en l’anàlisi per tal d’aconseguir una millor interiorització de les obres.

    Desenvolupar l’habilitat de tocar a vista.

    Valorar i desenvolupar l’activitat creadora i la improvisació.

    Desvetllar l’interès pels orígens, l’evolució de la família de les flautes travesseres i les obres més importants del seu repertori.

    METODOLOGIA

    La classe d’instrument ha d’oferir les eines bàsiques i necessàries per permetre a l’alumne poder interpretar música, i serà aquí on s’haurà d’orientar als alumnes cap a la pràctica conjunta i a la posterior comunicació pública del seu aprenentatge. Haurà de fomentar la creativitat, l’expressió i desenvolupar les competències tècniques de l’instrument.

    L’oferta educativa haurà de contemplar la multiplicitat de gèneres, de formes i d’estlis que conviuen en l’actualitat.

    La pràctica instrumental s’organitzarà com un ensenyament en grup (i exepcionalment individual), tenint en compte, si s’escau, el criteri del profesor alhora d’organitzar els grups, sempre que la disponibilitat horària i les circunmstàncies de l’escola ho permetin.

    En el procés d’ensenyament i aprenentatge resulta esencial que el profesor adapti els objectius a les característiques individuals dels alumnes i seleccioni els materials didàctics. La classe d’instrument s’haurà de plantejar com un ensenyament que s’ocupi de la formació musical de l’alumne en sentit global, i per això s’haurà d’interrelacionar els continguts teòrics i pràctics a través de les possibilitats que ofereix l’aprenentatge de l’instrument.

  • Clarinet

    OBJECTIUS GENERALS

    Adoptar una posició corporal que permeti tocar sense tensions i respirar amb naturalitat, i que afavoreixi la correcta col·locació de l’instrument així com la coordinació entre les dues mans.

    Col·locar correctament l’embocadura en els llavis en funció de la fisiologia de cada alumne de manera que permeti el màxim desenvolupament dels músculs que controlen l’embocadura.

    Controlar l’aire mitjançant la respiració diafragmàtica i els músculs que formen l’embocadura de manera que faci posible una correcta emissió, afinació, articulació i flexibilitat del so.

    Emprar amb precisió els reflexos necessaris per corregir l’afinació de les notes i la qualitat del so.

    Conèixer les característiques i les possibilitats sonores de l’instrument i saber-les emprar, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.

    Demostrar una sensibilitat auditiva que permeti el control permanent de l’afinació i el perfeccionament continu de la qualitat sonora.

    Emetre un so estable en tota l’extensió de l’instrument i començar a emprar els diversos matisos per donar color i expressió a la interpretació musical.

    Tenir un coneixement bàsic del comportament de les canyes, a més d’un criteri alhora d’escollir-les.

    Interpretar un repertori bàsic integrat per obres  de diferents èpoques i estils, d’una dificultat adecuada a cada nivell.

    Aconseguir un hàbit d’estudi constant.

    Potenciar la autoestima personal (amb especial atenció a aquells alumnes que més ho necessitin).

    Potenciar el treball cooperatiu.

    METODOLOGIA

    La classe d’instrument ha d’oferir les eines bàsiques i necessàries per permetre a l’alumne poder interpretar música, i serà aquí on s’haurà d’orientar als alumnes cap a la pràctica conjunta i a la posterior comunicació pública del seu aprenentatge. Haurà de fomentar la creativitat, l’expressió i desenvolupar les competències tècniques de l’instrument.

    L’oferta educativa haurà de contemplar la multiplicitat de gèneres, de formes i d’estlis que conviuen en l’actualitat.

    La pràctica instrumental s’organitzarà com un ensenyament en grup (i exepcionalment individual), tenint en compte, si s’escau, el criteri del profesor alhora d’organitzar els grups, sempre que la disponibilitat horària i les circunmstàncies de l’escola ho permetin.

    En el procés d’ensenyament i aprenentatge resulta esencial que el profesor adapti els objectius a les característiques individuals dels alumnes i seleccioni els materials didàctics. La classe d’instrument s’haurà de plantejar com un ensenyament que s’ocupi de la formació musical de l’alumne en sentit global, i per això s’haurà d’interrelacionar els continguts teòrics i pràctics a través de les possibilitats que ofereix l’aprenentatge de l’instrument.

  • Saxòfon

    OBJECTIUS GENERALS

    Adoptar una posició corporal que permeti tocar sense tensions i respirar amb naturalitat, i que afavoreixi la correcta col·locació de l’instrument així com la coordinació entre les dues mans.

    Col·locar correctament l’embocadura en els llavis en funció de la fisiologia de cada alumne de manera que permeti el màxim desenvolupament dels músculs que controlen l’embocadura.

    Controlar l’aire mitjançant la respiració diafragmàtica i els músculs que formen l’embocadura de manera que faci posible una correcta emissió, afinació, articulació i flexibilitat del so.

    Emprar amb precisió els reflexos necessaris per corregir l’afinació de les notes i la qualitat del so.

    Conèixer les característiques i les possibilitats sonores de l’instrument i saber-les emprar, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.

    Demostrar una sensibilitat auditiva que permeti el control permanent de l’afinació i el perfeccionament continu de la qualitat sonora.

    Emetre un so estable en tota l’extensió de l’instrument i començar a emprar els diversos matisos per donar color i expressió a la interpretació musical.

    Tenir un coneixement bàsic del comportament de les canyes, a més d’un criteri alhora d’escollir-les.

    Interpretar un repertori bàsic integrat per obres  de diferents èpoques i estils, d’una dificultat adecuada a cada nivell.

    Aconseguir un hàbit d’estudi constant.

    Potenciar la autoestima personal (amb especial atenció a aquells alumnes que més ho necessitin).

    Potenciar el treball cooperatiu.

    METODOLOGIA

    La classe d’instrument ha d’oferir les eines bàsiques i necessàries per permetre a l’alumne poder interpretar música, i serà aquí on s’haurà d’orientar als alumnes cap a la pràctica conjunta i a la posterior comunicació pública del seu aprenentatge. Haurà de fomentar la creativitat, l’expressió i desenvolupar les competències tècniques de l’instrument.

    L’oferta educativa haurà de contemplar la multiplicitat de gèneres, de formes i d’estlis que conviuen en l’actualitat.

    La pràctica instrumental s’organitzarà com un ensenyament en grup (i exepcionalment individual), tenint en compte, si s’escau, el criteri del profesor alhora d’organitzar els grups, sempre que la disponibilitat horària i les circunmstàncies de l’escola ho permetin.

    En el procés d’ensenyament i aprenentatge resulta esencial que el profesor adapti els objectius a les característiques individuals dels alumnes i seleccioni els materials didàctics. La classe d’instrument s’haurà de plantejar com un ensenyament que s’ocupi de la formació musical de l’alumne en sentit global, i per això s’haurà d’interrelacionar els continguts teòrics i pràctics a través de les possibilitats que ofereix l’aprenentatge de l’instrument.

  • Trompeta

    OBJECTIUS GENERALS

    Veure en l’instrument un mitjà d’expressió i una possibilitat idònia per gaudir de la música.

    Conèixer les possibilitats de l’instrument escollit í tenir consciència de la qualitat de so que li és pròpia.

    Adquirir una tècnica bàsica, amb independència i coordinació de moviments, a partir de  l’experiència sensorial i d’una bona disposició corporal, còmoda, natural i distesa.

    Controlar l’embocadura de manera que el so sigui el més homogeni possible i de la major qualitat possible.

    Tenir criteris de valoració i ser exigent en el propi treball.

    Valorar i desenvolupar l’habilitat de cantar per tal d’ajudar a desenvolupar l’oïda.

    Ser conscient de la importància de l’estudi diari, regular i ordenat, per poder progressar en l’aprenentatge de l’instrument.

    Desenvolupar, a un nivell molt bàsic, l’hàbilitat de llegir a vista.

    Valorar i desenvolupar l’activitat creadora, la imaginació i la improvisació.

    METODOLOGIA

    La classe de trompeta consta d’una part molt important on es treballa la tècnica i d’una altra, igual d’important, on cada alumne toca allò que ha estudiat tot aplicant la tècnica treballada en el començament.

    La classe comença fent exercicis de respiració per continuar amb exercicis de vibració dels llavis tot produint un so determinat. Després es fan exercicis d’escalfament només amb l’embocadura imitant el so que ha fet el mestre. Una vegada col·locada l’embocadura a la trompeta es fan notes llargues en els diferents registres però sempre dins de la tessitura còmode per l’alumne. A continuació es fan exercicis basats en repeticions d’intervals de segona per tal de controlar les digitacions de cada nota.

    Seguidament passem a la interpretació de la lliçó que l’alumne ha estudiat. El procediment és, cantar primer la lliçó per controlar l’afinació i després interpretar-la amb la trompeta. Si sorgeix algun problema, el professor interpreta la lliçó i l’alumne l’imita. Si el problema persisteix, es torna a treballar cantant i s’introdueix el treball amb l’embocadura per simular el treball amb l’instrument però sense tenir-lo a les mans.

  • Trompa

    OBJECTIUS GENERALS

    Veure en l’instrument un mitjà d’expressió i una possibilitat idònia per gaudir de la música.

    Conèixer les possibilitats de l’instrument escollit í tenir consciència de la qualitat de so que li és pròpia.

    Adquirir una tècnica bàsica, amb independència i coordinació de moviments, a partir de  l’experiència sensorial i d’una bona disposició corporal, còmoda, natural i distesa.

    Controlar l’embocadura de manera que el so sigui el més homogeni possible i de la major qualitat possible.

    Tenir criteris de valoració i ser exigent en el propi treball.

    Valorar i desenvolupar l’habilitat de cantar per tal d’ajudar a desenvolupar l’oïda.

    Ser conscient de la importància de l’estudi diari, regular i ordenat, per poder progressar en l’aprenentatge de l’instrument.

    Desenvolupar, a un nivell molt bàsic, l’hàbilitat de llegir a vista.

    Valorar i desenvolupar l’activitat creadora, la imaginació i la improvisació.

    METODOLOGIA

    La classe de trompa consta d’una part molt important on es treballa la tècnica i d’una altra, igual d’important, on cada alumne toca allò que ha estudiat tot aplicant la tècnica treballada en el començament.

    La classe comenta fent exercicis de respiració per continuar amb exercicis de vibració dels llavis tot produint un so determinat. Després es fan exercicis d’escalfament només amb l’embocadura imitant el so que ha fet el mestre. Una vegada col·locada l’embocadura a la trompa es fan notes llargues en els diferents registres però sempre dins de la tessitura còmode per l’alumne. A continuació es fan exercicis basats en repeticions d’intervals de segona per tal de controlar les digitacions de cada nota.

    Seguidament passem a la interpretació de la lliçó que l’alumne ha estudiat. El procediment és, cantar primer la lliçó per controlar l’afinació i després interpretar-la amb la trompa. Si sorgeix algun problema, el professor interpreta la lliçó i l’alumne l’imita. Si el problema persisteix, es torna a treballar cantant i s’introdueix el treball amb l’embocadura per simular el treball amb l’instrument però sense tenir-lo a les mans.